Crónica Literaria
 
line decor
-Diseño y actualización: Alberto Vargas
line decor
 
 
 Diario Crónica de Comodoro Rivadavia
 

10 de septiembre de 2008

Estamos vivos pero el temporal no amaina
a mi ex-alumno y compañero Miguel Aignerén

Sí, soy yo,
nosotros.
Del viento blanco su angostura,
de la luna la sien
y en sus dolores
soy
del recuerdo la lengua fatigante
de tu río caudal de luna llena
y soy, me dicen
de tu árbol gorrión
campana
como fui de las noches imprecisas
hasta en rodillas
testigo. Calandria
del juicio final en la mañana
y rota espiga que entonces fulguraba
en noches floreadas como estrellas.
Soy yo, si,
somos nosotros,
en esta cuesta final de la campaña:
nadie nos quebró nunca
con torturas ni con sañas
y sí, soy yo, que aun estoy viva,
y desde aquí, te canto…
Como aquel poncho tornasol
para abrigarte.
Si, soy, como si fuera
entonces.

Marta Raquel Zabaleta-

ESTEM VIUS PERÒ EL TEMPORAL NO MINVA

Al meu ex-alumne i company Miguel Aiyneren

Sí, sóc jo, nosaltres.
Del vent blanc la seua angostor,
de la lluna la templa
i en els seus dolors
sóc
del record la llengua fatigant
del teu riu cabal d'herba-sana
i sóc, em dicen
del teu arbre teuladí
campana
com vaig ser de les nits imprecises
fins als genolls
testimoni. Calandra
del juí final al debatí
i espiga trencada que llavors fulgurava
en nits florides com estels.
Sóc jo, sí,
som nosaltres,
en aquesta costera final de la campanya:
ningú no ens badà mai
ni amb tortures ni amb acarnissaments
i sí, sóc jo, que encara estic viva,
i des d'ací, et cante...
Com aquell ponxo tornassol
per a abrigar-te.
Sí, sóc, com si fos
llavors.

Marta Zabaleta-Traducción de Pere Bessó

 

 
 
 
cronicaliteraria@yahoo.com.ar   2001-2008 Crónica Literaria - Comodoro Rivadavia - Chubut